Sobre el projecte

L’Ajuntament de Santoña buscava posar en valor el patrimoni marítim, industrial i històric de la vila mitjançant la creació del Museu de la Història Conservera de Santoña, ubicat a l’emblemàtic Fuerte San Martín. La indústria de la pesca, la salaó i la conserva impulsada des de finals del segle XIX per pioners nacionals i italians que van transformar la localitat fins a convertir l’anxova en un dels grans símbols del seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

Durant la inauguració de l’espai, l’alcalde de Santoña, Jesús Gullart, va destacar que «Santoña és la mar, ho deu tot a la mar, tant per la tradició de grans navegants i mariners com per tota la indústria pesquera i conservera».

Per transformar aquesta infraestructura històrica en un museu contemporani, viu, obert i connectat amb la seva comunitat, l’Ajuntament va apostar per combinar peces històriques i tradició amb la tecnologia immersiva i els continguts interactius més avançats.

La necessitat: posar en valor una tradició i visibilitzar una professió en un espai interactiu i immersiu

Santoña necessitava un museu modern, amb un relat expositiu que connectés el patrimoni conserver i la memòria col·lectiva amb les generacions més joves i amb els nous llenguatges culturals a través de formats participatius.

Per aconseguir-ho, calia construir un espai que retés homenatge a la tradició i que donés visibilitat a les dones conserveres de la comunitat, posant en valor el seu paper, històricament silenciat en els relats industrials tradicionals però clau en el desenvolupament del sector.

"Si els mestres salaonadors italians van portar la tècnica a finals del segle XIX, les dones de Santoña hi van posar l’ànima, la destresa manual i l’esforç constant que van convertir aquest art en un motor econòmic universal. Històricament, mentre els homes eren a la mar durant la costera, eren les conserveres les que assumien el control de les fàbriques i el sosteniment de les famílies.

El sobat i el filetejat a mà de l’anxova no és una mera feina mecànica; és una herència artesanal transmesa de mares a filles a Santoña, un saber fer únic que exigeix una delicadesa i una precisió mil·limètriques per assolir la màxima qualitat."

Marta Belaustegui, tècnica de Turisme de l’Ajuntament de Santoña, gerent del Pla de Sostenibilitat Turística i coordinadora de continguts del Museu.

"Era imprescindible per al projecte superar els límits físics de l’espai expositiu, oferint al visitant la possibilitat d’experimentar entorns i moments clau de la història (com ara un vaixell pesquer, el port romà o la llotja) que no es poden reproduir físicament dins del recinte fortificat."

Carolina Gaona, Project Manager del projecte, INVELON

Dins dels objectius del projecte, per tant, destacaven:

1. Atreure i fidelitzar tota mena de públics: Crear una experiència immersiva, interactiva i educativa mitjançant la gamificació i la realitat virtual.
2. Preservar i transmetre la memòria col·lectiva: Documentar i divulgar de manera amena el procés artesanal d’elaboració de la conserva, l’evolució de les marques i la història urbana de Santoña.
3. Consolidar Santoña com a referent cultural i turístic: Reforçar l’oferta turística del municipi posicionant el Fuerte San Martín com un recurs innovador de base cultural que uneix tradició i tecnologia.

Tecnologia i solucions immersives: experiències tecnològiques gamificades que vertebren la proposta del museu

Com a soci tecnològic especialitzat en solucions immersives i interactives, INVELON ha liderat el disseny, desenvolupament i implementació del conjunt d’experiències del museu:

• Cinc experiències de Realitat Virtual: entorns immersius en 360 graus que traslladen el visitant fora de les parets del museu: la recreació del port romà de Santoña, l’antiga fàbrica de salaó italiana, la simulació que et converteix en pescador per un dia a bord d’un vaixell pesquer, la vivència immersiva d’una subhasta a la llotja i el vol panoràmic en 360° per la badia de Santoña.
• Mapa interactiu «D’ahir a avui: una mirada panoràmica»: INVELON ha desenvolupat i integrat un programari en pantalla tàctil que permet sobrevolar l’evolució urbana i territorial de Santoña a través de models 3D, imatges, vídeos, textos i entorns sonors.
• Experiència gamificada «Del mar a la taula»: Creació d’un videojoc interactiu que convida l’usuari a convertir-se en mestre conserver per un dia, recreant el procés artesanal d’elaboració del filet d’anxova (des de la selecció de la matèria primera fins al descapçat, la salaó i l’envasament final).
• Avatars interactius de les treballadores conserveres: Desenvolupament de quatre recreacions digitals de dones conserveres de diferents èpoques (Carmen, María, Loli i Puerto). Mitjançant converses interactives, aquests avatars expliquen els seus testimonis i anècdotes i expliquen els reptes de l’ofici i el relleu generacional.
• Projecció interactiva i arxiu gràfic: Implementació d’un sistema interactiu dedicat al catàleg històric d’etiquetes, litografies i llaunes de conserva de les empreses locals per mostrar l’evolució del disseny gràfic i de les marques.

El resultat: transformar l’aprenentatge de la història en una experiència sensorial, participativa i accessible a tots els públics

La combinació de la càrrega històrica del Fuerte San Martín amb la potència del desenvolupament tecnològic d’INVELON ha aconseguit que el Museu de la Història Conservera sigui percebut com un espai viu i innovador.

S’ha aconseguit un equilibri perfecte entre la preservació del patrimoni material i immaterial i la projecció de Santoña cap al futur a través de la digitalització i les experiències immersives.

Els visitants poden experimentar de manera intuïtiva, gratuïta i sense complicacions la tecnologia de realitat virtual i les pantalles interactives d’última generació, democratitzant així l’accés a la tecnologia immersiva.

A més, gràcies a la gamificació de l’aprenentatge amb un videojoc i les pantalles tàctils, els infants i joves s’apropen a la complexitat del treball conserver artesanal a través de la interacció i de la pràctica virtual.

Finalment, la interacció amb els avatars virtuals humanitza la història industrial, permetent escoltar directament la veu i els testimonis de les dones que van construir la identitat de la vila, amb empatia i transmissió emocional i cultural.

«Amb l’obertura d’aquest museu al Fuerte de San Martín no només retornem l’esplendor a un patrimoni arquitectònic únic, sinó que oferim a les generacions presents i futures un espai viu per al coneixement, l’orgull i la cultura local: l’anxova.»

Sara Lagarma, Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Santoña